menú
menú
La seva ronyons elimineu els residus i líquids de la sang per formar orina. De vegades, quan teniu massa de certs residus i no teniu prou líquid a la sang, aquests residus es poden acumular i adherir als ronyons. Aquests grups de deixalles s’anomenen càlculs renals.
Els càlculs renals tenen moltes causes i poden afectar qualsevol part del tracte urinari, des dels ronyons fins a la bufeta. Sovint, les pedres es formen quan l'orina es concentra, cosa que permet que els minerals cristal·litzin i s'enganxin.
Passar càlculs renals pot ser força dolorós, però normalment no causen danys permanents si es reconeixen de manera oportuna. Depenent de la vostra situació, potser no necessiteu res més que prendre medicaments per al dolor i beure molta aigua per passar una pedra renal. En altres casos (per exemple, si les pedres s’allotgen al tracte urinari, s’associen a una infecció urinària o provoquen complicacions), pot ser necessària una cirurgia.
Tractament de càlculs renals a l'Índia
Els càlculs renals són una condició comuna que pot causar dolor i molèsties insoportables. Tot i que sovint es poden transmetre soles, poden sorgir complicacions que requereixin intervenció mèdica. A l'Índia, hi ha diverses opcions de tractament disponibles per als càlculs renals, que van des de procediments no invasius fins a cirurgies mínimament invasives. Aquests tractaments tenen com a objectiu alleujar els símptomes, prevenir complicacions i millorar la salut general dels ronyons. En aquest article, oferirem una visió general de les diferents opcions de tractament de càlculs renals disponibles a l'Índia, els seus beneficis i riscos potencials, i el cost del tractament. A més, compartirem alguns consells per prevenir els càlculs renals.
Sobre la pedra al ronyó
Els càlculs renals són petits dipòsits minerals durs que es formen als ronyons. Poden estar compostes per una varietat de substàncies, com ara calci, àcid úric i estruvita. Quan aquests minerals i substàncies s'acumulen als ronyons, poden formar cristalls, que poden créixer amb el temps i convertir-se en càlculs renals.
Els càlculs renals poden causar dolor i molèsties greus, normalment a l'esquena o a la part inferior de l'abdomen, a mesura que es mouen a través del tracte urinari. Altres símptomes poden incloure nàusees, vòmits i sang a l'orina.
Hi ha diversos factors que poden augmentar el risc de desenvolupar càlculs renals, com ara la deshidratació, una dieta alta en sal o proteïnes, l'obesitat i determinades condicions mèdiques, com ara la gota i la malaltia inflamatòria intestinal. Les opcions de tractament dels càlculs renals a l'Índia poden incloure procediments no invasius com ESWL o cirurgies mínimament invasives com la ureteroscòpia i la nefrolitotomia percutània. Els canvis d'estil de vida com mantenir-se hidratat i fer ajustos dietètics també poden ajudar a prevenir la formació de càlculs renals.
hi ha
diversos tipus de càlculs renals, classificats segons els seus
composició. Els tipus més comuns de càlculs renals inclouen:
Calci
pedres d'oxalat:
Aquests
són el tipus més comú de càlculs renals, que representen al voltant del 80%
de tots els casos. Es formen quan el calci i l'oxalat es combinen
orina.
Uric
pedres àcides:
Aquests
forma quan hi ha massa àcid úric a l'orina. Són comuns
en persones que tenen gota o que consumeixen una dieta alta en proteïnes.
Pedres d'estruvita:
Aquests solen ser causats per una infecció bacteriana al tracte urinari. Poden créixer ràpidament i fer-se bastant grans.
Pedres de cisteïna:
Són rars i són causats per un trastorn genètic que afecta la manera com el cos processa determinats aminoàcids.
Els tipus menys comuns de càlculs renals inclouen:
Pedres de fosfat de calci:
Es formen quan el calci es combina amb el fosfat a l'orina.
Pedres barrejades:
Aquests estan formats per més d'un tipus de substància formadora de pedra.
Altres tipus rars de pedres: inclouen pedres fetes d'urat d'amoni, xantina i compostos minerals rars.
Els símptomes dels càlculs renals poden variar segons la mida i la ubicació de la pedra. Alguns dels símptomes comuns dels càlculs renals inclouen:
dolor:
El símptoma més comú dels càlculs renals és un dolor intens a l'esquena, al costat o a la part inferior de l'abdomen. El dolor pot anar i venir i pot ser agut, còlic o sord.
Dificultat per orinar:
Els càlculs renals poden causar dolor i molèsties en orinar. Algunes persones també poden experimentar una sensació de cremor o sang a l'orina.
Nàusees i vòmits:
Els càlculs renals poden causar nàusees i vòmits, sobretot si la pedra està bloquejant el tracte urinari.
Febre i calfreds:
Si un càlcul al ronyó està causant una infecció, podeu experimentar febre, calfreds i altres signes d'infecció.
Urgència i freqüència urinària:
Els càlculs renals poden provocar la necessitat d'orinar més sovint o amb més urgència del normal.
Quan veure un metge?
Demana cita amb el teu nefròleg si teniu algun signe i símptoma que us preocupi.
Busqueu atenció mèdica immediata si experimenta:
Dolor tan intens que no pots seure quiet ni trobar una posició còmoda
Dolor acompanyat de nàusees i vòmits
Dolor acompanyat de febre i calfreds
Sang a l'orina
Dificultat per orinar
Les causes i factors de risc dels càlculs renals inclouen:
Deshidratació:
Una de les causes més comunes dels càlculs renals és la deshidratació, que pot provocar una acumulació de minerals i sals a l'orina.
Factors dietètics:
Menjar una dieta rica en sal, proteïnes o oxalats pot augmentar el risc de desenvolupar càlculs renals.
Història familiar:
Els antecedents familiars de càlculs renals poden augmentar el risc de desenvolupar-los.
Algunes afeccions mèdiques:
Les condicions mèdiques com la gota, l'hiperparatiroïdisme i les infeccions del tracte urinari poden augmentar el risc de pedres renals.
Alguns medicaments:
Alguns medicaments, com els diürètics i els antiàcids basats en calci, poden augmentar el risc de càlculs renals.
Obesitat:
L'obesitat pot augmentar el risc de desenvolupar càlculs renals, possiblement a causa de canvis en els nivells hormonals o factors metabòlics.
Inactivitat:
Ser sedentari pot augmentar el risc de patir càlculs renals, possiblement a causa dels canvis en la forma en què el cos processa el calci.
Determinats procediments quirúrgics:
Determinats procediments quirúrgics, com la cirurgia de bypass gàstric, poden augmentar el risc de desenvolupar càlculs renals.
És important tenir en compte que no totes les persones que tinguin aquests factors de risc desenvoluparan càlculs renals, i algunes persones que sí que desenvolupen càlculs renals poden no tenir cap d'aquests factors de risc.
Consells per a la prevenció de càlculs renals
Els càlculs renals es poden diagnosticar mitjançant una combinació d'historial mèdic, examen físic i proves diagnòstiques. Alguns dels mètodes més comuns per diagnosticar pedres renals inclouen:
Historial mèdic:
El vostre proveïdor d'atenció mèdica us preguntarà sobre els vostres símptomes i qualsevol condició mèdica que pugueu tenir. També poden preguntar sobre els vostres antecedents familiars de càlculs renals.
Examen físic:
El vostre metge li farà un examen físic per comprovar si hi ha signes de dolor o sensibilitat a l'abdomen o l'esquena.
Proves d'orina:
Una prova d'orina pot ajudar a detectar qualsevol sang a l'orina o signes d'infecció.
Proves d'imatge:
Les proves d'imatge, com ara una tomografia computada, una radiografia o una ecografia, poden ajudar a detectar la presència de càlculs renals i determinar-ne la mida i la ubicació.
Proves de sang:
Les anàlisis de sang poden ajudar a detectar qualsevol anomalia en la funció renal o els nivells de calci, àcid úric o altres substàncies que poden contribuir a la formació de càlculs renals.
Recollida d'orina 24 hores:
En alguns casos, es pot fer una recollida d'orina de 24 hores per mesurar els nivells de minerals i altres substàncies a l'orina, que poden ajudar a determinar la causa dels càlculs renals.
El tractament dels càlculs renals depèn de la mida i la ubicació de la pedra, així com de la gravetat dels símptomes. Alguns tractaments comuns per als càlculs renals inclouen:
Gestió del dolor:
Els medicaments per al dolor de venda lliure, com l'ibuprofè o el paracetamol, poden ajudar a alleujar el dolor i les molèsties causades pels càlculs renals.
Hidratació:
Beure molta aigua pot ajudar a eliminar petits càlculs renals i evitar que se'n formin de nous.
Medicaments:
Alguns medicaments, com els alfa-bloquejants o el citrat de potassi, poden ajudar a relaxar els músculs del tracte urinari i prevenir la formació de nous càlculs.
Litotrípsia extracorpòria d'ones de xoc (ESWL):
Es tracta d'un procediment no invasiu que utilitza ones de xoc per trencar els càlculs renals en trossos més petits que es poden passar més fàcilment a l'orina.
Ureteroscòpia:
Aquest és un procediment mínimament invasiu que utilitza un tub prim i flexible anomenat endoscopi per eliminar els càlculs renals del tracte urinari.
Nefrolitotomia percutània (PCNL):
Es tracta d'un procediment mínimament invasiu que consisteix a fer una petita incisió a l'esquena per eliminar els càlculs renals.
Cirurgia oberta:
En casos rars, pot ser necessària una cirurgia oberta per eliminar grans càlculs renals que no es poden eliminar amb altres mètodes.
L'elecció del tractament depèn de diversos factors, com ara la mida i la ubicació del càlcul renal, la gravetat dels símptomes i la salut general del pacient. És important discutir els riscos i els beneficis de cada opció de tractament amb un proveïdor d'atenció mèdica per determinar el millor curs d'acció.
Consells per a la prevenció de càlculs renals
Aquests són alguns consells per prevenir els càlculs renals:
Mantenir-se hidratat: beure molta aigua durant tot el dia pot ajudar a diluir la concentració de minerals i substàncies a l'orina, fent que sigui menys probable que es formin càlculs renals.
Ajusteu la vostra dieta: reduïu la ingesta d'aliments rics en oxalat, com els espinacs, el ruibarbre i els fruits secs, que poden contribuir a la formació de càlculs d'oxalat de calci. Limiteu la ingesta de proteïnes animals i sodi, que també poden augmentar el risc de càlculs renals.
Obteniu prou calci: Contràriament a la creença popular, obtenir prou calci a la vostra dieta pot ajudar a prevenir els càlculs renals en unir-se amb l'oxalat als intestins, evitant que s'absorbeixi als ronyons.
Limiteu els suplements de vitamina C: l'excés de vitamina C es pot convertir en oxalat al cos, de manera que el millor és limitar la ingesta de suplements de vitamina C a no més de 500 mg al dia.
Gestioneu les afeccions mèdiques subjacents: si teniu una afecció mèdica subjacent que augmenta el risc de patir càlculs renals, com ara la gota o la malaltia inflamatòria intestinal, col·labora amb el vostre proveïdor d'atenció mèdica per gestionar-la de manera eficaç.
Seguint aquests consells, podeu reduir el risc de desenvolupar càlculs renals i mantenir una bona salut renal.
© 2021 Mozocare. Tots els drets reservats. 